2009

Diuen que l’any 2009 serà l’escenari de reflexions i la llavor de canvis profunds. Sembla ser que aquesta crisi econòmica ha de ser el detonador per replantejar la nostra escala de valors. Actualment convivim amb la falsedat, l’especulació, l’estafa, la mentida i la corrupció i no ens escandalitzem. Fins fa poc estafar a Hisenda, especular amb la compravenda de immobles i la borsa eren accions dignes d’admiració. Avui dia sabem que amb un telèfon i moltes mentides podem establir infinitat de negocis i si ho fem des de posicions de domini, podem fer la traveta al món. Tot és mentida, tot és façana i ningú ha sortit mogut a la foto. Vivim immergits en la forma, en el decorat de les coses. No ens importa el contingut, res no és el que sembla. La gran metàfora que explica tot això és Matrix. El nostre món, resultat d’un hipotètic progrés, no és més que una simulació virtual, una il•lusió, una immensa mentida. En aquest sentit, Internet ha potenciat certa virtualitat basada en la mentida d’algunes relacions humanes.
Tanmateix, això s’acaba, i segons molts analistes neixen nous temps i amb ells volem i podem enterrar els vells. De fet i com moltes vegades passa és el propi Internet l’escenari on es comença a enterrar aquesta falsedat que ens ha dominat últimament. Es pot verificar que existeix un auge de l’autenticitat en aquest mitjà. Moltes persones a l’hora d’interactuar a la xarxa ja no utilitzen pseudònims, abans tan utilitzats, sinó simplement el seu nom i cognoms, incloent fotografies per subratllar encara més la seva identitat. Sembla que vénen temps on regna la veritat i el contingut enfront la mentida i la forma i amb això emergeixen nous valors potser oblidats com l’honestedat i la transparència. Valors que les empreses i organitzacions faran seus i no des de raons estrictament morals sinó, moltes vegades, des dels propis principis del capitalisme com és la generació de beneficis econòmics. És molt possible que l’honestedat i la confiança aflorin com a valors necessaris i exigibles a les empreses, organitzacions i poders públics. I això és només el principi.
Ara bé, tot són previsions, anàlisi de tendències i malauradament no són fets. Són previsions que amaguen desitjos i somnis que vull que es compleixin i espero que 2009 sigui l’any com a mínim de la reflexió.