Pur teatre

Són retalls de temps que componen una vida, moments lligats però amb alè propi, que tenen un espai i uns protagonistes. Són capítols d'una vida amb principi i fi: la infància, el col•legi, l’institut, l'adolescència, les sortides, els trenta, l'empresa. Poden ser drames, comèdies, tragèdies, històries eròtiques, infantils, mudes, socials o compromeses, hi ha de tots els tipus. De vegades, aquests episodis configuren una sèrie ridícula a l'estil d'una espanyolada dels cinquanta, o són de gran qualitat, o potser tenen un aire intel•lectual tipus Dogma, fins i tot n'hi ha que només busquen l'èxit comercial. En un mateix episodi pot haver-hi una sola trama o diverses, independents o relacionades que transcorren en temps seqüencials o paral•lels. Les nostres vides són mosaics de capítols que componen una sèrie. Normalment s'identifiquen pels seus protagonistes dels quals sempre ets l’actor o actriu principal.
De tant en tant, topo amb algun actor secundari d'un episodi anterior meu ja desclassificat i oblidat, o amb l'actriu principal d'una sèrie de la que vaig formar part. En qualsevol cas, no m'agrada la indiferència gratuïta dels que menyspreen les seves sèries visceralment. Em desagraden els que cremen les seves filmoteques i no reparen en els seus actors i actrius, oblidant grans actuacions de les que estem tan orgullosos. Sens dubte, tots conservem el nostre Book d'actors i actrius en els nostres records. Alguns li afegeixen la sofisticació mitjançant eines cibernètiques com el Facebook.
És tradició imposada per aquestes dates fer recompte de les nostres sèries. És commovedor veure com certs protagonistes acoloreixen les seves antigues sèries en blanc i negre i les eleven a un nivell quasi sagrat. És temps de repassar la nòmina emocional dels nostres actors i actrius actuals i liquidar contractes dels que no se saben el paper o se’l saben massa bé. Són dies idonis per repassar el guió, intercanviar papers, refinar la fotografia, replantejar els escenaris, contractar més extres i també, perquè no, preveure un final feliç. És desig comptar amb grans actors i actrius per a les nostres sèries, que estiguin ben pagats amb grans quantitats d'amor o d’altres gratificacions no tan dignes, perquè una sèrie sense secundaris pot convertir-se en un tràgic monòleg. En qualsevol cas, sempre esperem l'aplaudiment del públic o en el seu defecte uns quants xiulets que almenys ens facin sentir vius, total, és pur teatre.