Bé, després de diversos intents he pogut migrar aquest bloc a un domini propi: http://www. rafamoya.com. Els que tenen enllaços a aquest bloc i els que s'han subscrit prec actualitzin els seus enllaços i apuntin ara al meu nou bloc.
Moltes gràcies
dijous, 22 de gener del 2009
dijous, 15 de gener del 2009
Article 20
Puc escriure els articles més tristos aquesta nit. Escriure per exemple: L’Anoia és una comarca gris mediocre i pobre i Igualada el seu màxim exponent. En nits com aquesta veiem altres ciutats i comarques que brillen en la llunyania, terres que sempre han estat estimades i ara són admirades. Puc escriure les opinions més tristes aquesta nit. Realment, jo també la vaig admirar i estimar, fins i tot ella també em va estimar i em va tractar bé. En moltes ocasions va ser la primera, la pionera, amb una indústria potent, uns serveis emergents i una cultura també incipient. L’estimava per les seves persones, pels seus pobles i sobretot per Igualada que em va tenir entre els seus braços. Com no pensar en ella, com no enamorar-me’n. Però ara sento que l’hem perduda, que ja no som els mateixos.
Puc escriure les opinions més tristes en aquest article, escriure per exemple: Aquesta comarca havia de ser la primera, ho tenia tot i tots hem fallat, polítics, empresaris, sindicats, societat civil, tots nosaltres l’hem perduda. No hem de buscar culpables ni raons, encara que molts diuen que hem estat covards. En èpoques passades varem ser feliços, com no recordar-me’n, com no oblidar-me’n. Tantes vegades varem ser envejats. Però ara penso que l’hem perduda, que ja no és la que era, i que està molt sola a la nit immensa.
En temps com aquests pateixo per ella, per haver-la estimada i veure-la ara tan trista. No som feliços per veure-la abandonada i perduda. Ella, la nostra comarca ja no és la mateixa. Això és tot. En la foscor, alguns pensen i busquen solucions, perquè ningú no es conforma amb aquesta situació. La mateixa nit estelada que abraçava la Conca en temps pròspers és la mateixa que avui ens bressa, tanmateix els d’aleshores ja no som els mateixos. Alguns ja no confien en ella però quant i quants l’havien creguda! Van ser tan breus aquests temps feliços i ara són tan llargs aquests temps de tristor. Tanmateix no tot està perdut, tal i com varem ser podem tornar a ser i molt més lluny podem arribar, perquè en temps com aquells varem ser feliços i avui tothom plora per veure-la trista i tothom vol veure-la somriure novament, encara que no sigui aquest l’últim dolor que ens causi i aquest no sigui l’últim article que jo li escrigui.
Puc escriure les opinions més tristes en aquest article, escriure per exemple: Aquesta comarca havia de ser la primera, ho tenia tot i tots hem fallat, polítics, empresaris, sindicats, societat civil, tots nosaltres l’hem perduda. No hem de buscar culpables ni raons, encara que molts diuen que hem estat covards. En èpoques passades varem ser feliços, com no recordar-me’n, com no oblidar-me’n. Tantes vegades varem ser envejats. Però ara penso que l’hem perduda, que ja no és la que era, i que està molt sola a la nit immensa.
En temps com aquests pateixo per ella, per haver-la estimada i veure-la ara tan trista. No som feliços per veure-la abandonada i perduda. Ella, la nostra comarca ja no és la mateixa. Això és tot. En la foscor, alguns pensen i busquen solucions, perquè ningú no es conforma amb aquesta situació. La mateixa nit estelada que abraçava la Conca en temps pròspers és la mateixa que avui ens bressa, tanmateix els d’aleshores ja no som els mateixos. Alguns ja no confien en ella però quant i quants l’havien creguda! Van ser tan breus aquests temps feliços i ara són tan llargs aquests temps de tristor. Tanmateix no tot està perdut, tal i com varem ser podem tornar a ser i molt més lluny podem arribar, perquè en temps com aquells varem ser feliços i avui tothom plora per veure-la trista i tothom vol veure-la somriure novament, encara que no sigui aquest l’últim dolor que ens causi i aquest no sigui l’últim article que jo li escrigui.
dissabte, 3 de gener del 2009
2009
Diuen que l’any 2009 serà l’escenari de reflexions i la llavor de canvis profunds. Sembla ser que aquesta crisi econòmica ha de ser el detonador per replantejar la nostra escala de valors. Actualment convivim amb la falsedat, l’especulació, l’estafa, la mentida i la corrupció i no ens escandalitzem. Fins fa poc estafar a Hisenda, especular amb la compravenda de immobles i la borsa eren accions dignes d’admiració. Avui dia sabem que amb un telèfon i moltes mentides podem establir infinitat de negocis i si ho fem des de posicions de domini, podem fer la traveta al món. Tot és mentida, tot és façana i ningú ha sortit mogut a la foto. Vivim immergits en la forma, en el decorat de les coses. No ens importa el contingut, res no és el que sembla. La gran metàfora que explica tot això és Matrix. El nostre món, resultat d’un hipotètic progrés, no és més que una simulació virtual, una il•lusió, una immensa mentida. En aquest sentit, Internet ha potenciat certa virtualitat basada en la mentida d’algunes relacions humanes.
Tanmateix, això s’acaba, i segons molts analistes neixen nous temps i amb ells volem i podem enterrar els vells. De fet i com moltes vegades passa és el propi Internet l’escenari on es comença a enterrar aquesta falsedat que ens ha dominat últimament. Es pot verificar que existeix un auge de l’autenticitat en aquest mitjà. Moltes persones a l’hora d’interactuar a la xarxa ja no utilitzen pseudònims, abans tan utilitzats, sinó simplement el seu nom i cognoms, incloent fotografies per subratllar encara més la seva identitat. Sembla que vénen temps on regna la veritat i el contingut enfront la mentida i la forma i amb això emergeixen nous valors potser oblidats com l’honestedat i la transparència. Valors que les empreses i organitzacions faran seus i no des de raons estrictament morals sinó, moltes vegades, des dels propis principis del capitalisme com és la generació de beneficis econòmics. És molt possible que l’honestedat i la confiança aflorin com a valors necessaris i exigibles a les empreses, organitzacions i poders públics. I això és només el principi.
Ara bé, tot són previsions, anàlisi de tendències i malauradament no són fets. Són previsions que amaguen desitjos i somnis que vull que es compleixin i espero que 2009 sigui l’any com a mínim de la reflexió.
Tanmateix, això s’acaba, i segons molts analistes neixen nous temps i amb ells volem i podem enterrar els vells. De fet i com moltes vegades passa és el propi Internet l’escenari on es comença a enterrar aquesta falsedat que ens ha dominat últimament. Es pot verificar que existeix un auge de l’autenticitat en aquest mitjà. Moltes persones a l’hora d’interactuar a la xarxa ja no utilitzen pseudònims, abans tan utilitzats, sinó simplement el seu nom i cognoms, incloent fotografies per subratllar encara més la seva identitat. Sembla que vénen temps on regna la veritat i el contingut enfront la mentida i la forma i amb això emergeixen nous valors potser oblidats com l’honestedat i la transparència. Valors que les empreses i organitzacions faran seus i no des de raons estrictament morals sinó, moltes vegades, des dels propis principis del capitalisme com és la generació de beneficis econòmics. És molt possible que l’honestedat i la confiança aflorin com a valors necessaris i exigibles a les empreses, organitzacions i poders públics. I això és només el principi.
Ara bé, tot són previsions, anàlisi de tendències i malauradament no són fets. Són previsions que amaguen desitjos i somnis que vull que es compleixin i espero que 2009 sigui l’any com a mínim de la reflexió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
