7 segons

La mare plorava i suava quan el metge li va indicar que empenyés amb totes les seves forces. El pare, al seu costat, li donava suport amb la mirada i li demanava que fos valenta. Inevitablement ella va recordar el viatge que fa temps els va portar a aquesta terra promesa, va recordar els mateixos sentiments de temor i esperança que els van ennuegar en una gèlida nit, i que ara es repetien en un quiròfan impol•lut d'un nou hospital comarcal. El part era complicat. Un crit contundent va ser el pròleg al naixement del fill esperat. La brutícia pròpia del nadó no deixava entreveure la pell negríssima que sospirava ressaltar sobre les bates de les infermeres. Durant els primers set segons la nena va ser solament nena i no sabia res de sexe, races, religions, creences, llengües, estats o fronteres, només sabia que volia viure. Des del setè segon va començar la seva vida social amb la recol•lecció d'estímuls externs, entre ells la ganyota d'indiferència d'un metge sobrat de ràbia i amb excessiva paranoia pàtria, però també la mirada tendra d'una llevadora, l’abraçada vital de la seva mare o la mà tremolosa del seu pare. La nounada va començar a assimilar els seus propis prejudicis, molt llunyans dels que, en ocasions, avoquen els seus pares a la discriminació. Solament durant els primers set segons tots som absolutament iguals i sense prejudicis. La nena va néixer a un lloc i un temps concret i potser no va tenir sort. Si hagués estat blanca seria rica i set anys més tard seria molt feliç, o no, i tres dècades més treballaria en una multinacional i tindria un adossat i tres nens, o no. Però, el cas es que era dona, negra, musulmana, immigrant i pobre. Ho tenia tot. Tanmateix, encara no ho sabia, si més no durant aquests primers segons just abans de la mirada indiferent del metge i de sentir una música llunyana que deia: It's not a second, but seven seconds away, just as long as I stay, I'll be waiting...
De vegades hauríem de retrocedir a aquests primers segons de vida per poder comprendre els altres sense prejutjar-los. Tots som productes del nostre entorn que ens trobem al néixer i que no triem. Són set segons on tots som iguals i lliures.