Preparats, llestos...ja !

Existeixen persones que volen situar-se en el cinc pelat, no busquen l’èxit, ni els interessa, no volen complicar-se l’existència ni malgastar-la buscant un resultat que no desitgen, no volen sobresortir sota els paràmetres de la nostra societat que critiquem però acceptem, i no tenen aquesta voluntat de ser competitius ni volen arribar a ser els millors. Tanmateix, crec que ens equivoquem en titllar-los de mediocres. Paradoxalment, la veritable mediocritat se situa en la voluntat de voler ser els millors. Tots volem ser els millors i per tant tots som mediocres en aquest aspecte. Competim per aconseguir uns objectius, els propis de la societat actual, principalment riquesa, fama, poder i altres bajanades. La majoria ofeguem aquests objectius en el nostre subconscient i no volem reconèixer-los, per exemple, podem dir que volem un cotxe o un pis nou i millor, però no ens agrada que ens diguin que volem ser més que el veí. A tots els àmbits de la societat, la competitivitat es basa en la mentida, disfressada d’especulació en el món financer, d’enganys en el món laboral, i moltes vegades simplement d’hipocresia. Avui, la crisi econòmica i l’enfonsament de l’economia de mercat són clarament dues conseqüències d’aquesta competitivitat salvatge basada en la mentida i l’especulació. La perversitat de la competitivitat radica no només als objectius sinó també als mitjans; especulo per ésser ric, sóc fals per ascendir a la meva empresa o menteixo per conservar el poder. Davant d’aquest panorama cada vegada més persones no volen competir amb ningú ni alimentar llurs vanitats, viuen sense cap afany d’ésser més rics, ni més poderosos, ni més famosos, simplement volen fer les coses bé. En aquesta difícil actitud resideix l’eina més poderosa per ser millor persona i no respecte als altres, sinó respecte a un mateix i alhora la millor persona possible que poder oferir als altres. La universalitat d’aquesta actitud obre la possibilitat de construir un altre món diferent i segurament millor. Us envejo.