Oh ZOOM, el meu ZOOM!

Com el professor Keating al Club dels Poetes Morts, el festival ZOOM d’Igualada em va proposar que pugés a una taula per canviar de perspectiva, per veure, conèixer, imaginar i sentir de forma diferent. Doncs bé, així fou. Durant alguns dies em vaig deixar portar, no pujant a una taula sinó assegut en una butaca a l'Ateneu. De la mà del ZOOM, el meu capità, vaig recórrer laberints de passions, emocions i vivències que emanaven de magnífics telefilms. Vaig sortir de copes amb gats pel barri. Vaig conèixer veïns i problemes, amics i esperances i els vaig demanar Comida para gatos per als gossos del barri. Em vaig trobar amb un pianista de mans fines que trossejava cossos i vessava sang per cobdícia. Vaig tenir por de la condició humana i vaig veure com Las manos del pianista també poden ésser peus de porc. Vaig aprendre un codi meravellós, 11 significa ets preciosa, 12 t’estimo (12 heisst: ich liebe dich) i 10 imagina que l’amor sorgeix en una negra nit de la història de víctimes i torturadors. Vaig acariciar l’anhel de justícia en una cacera (La Traque) que respongués pels morts del nazisme. Vaig conèixer El mirall que abraçava records horribles de l’ànima humana i vaig ensopegar amb un altre que deformava la realitat de manera esperpèntica i vaig vestir el meu crani privilegiat amb Las galas del difunto. Vaig viure somnis infantils de noms estranys com Marameo que retornen a la maduresa i es mereixen reviure més enllà de la serietat adulta. Vaig assistir a la metàfora de la construcció europea, a la llavor de la convivència dels pobles en una arca de Babel (L'Arche de Babel). I no només això, sinó que vaig presenciar debats televisius, a vegades interessants, altres intel•lectuals, discursos emocionants, opinions i manifestacions culturals sense mediacions. Imagineu-vos doncs, quanta vida he vist! I és per això que quan finalment vaig baixar de la taula o em vaig aixecar de la butaca, vaig aplaudir amb passió i agraïment. Gràcies ZOOM pel viatge, per l’experiència. Espero que et tractin bé, que t’estimin i que no t’oblidin perquè et necessitem, i molt.